Entre ais i ois

Santiago Díaz i Cano (Gandia, 1963) és llicenciat en Ciències Físiques, ha estat professor de matemàtiques, percussionista, entrenador i àrbitre federat de rugbi. Pel que fa a la trajectòria literària, s’estrena com a novel·lista amb aquesta obra que va merèixer el premi Valldaura-Memorial Pere Calders de 2010. Fins aleshores havia guanyat diversos premis de relat com la Miranda de Capellades (2007), el Maig de Vila-Real (2007), els Cinc Pins de Sant Pere de Ribes (2008) o l’Ifach de novel·la curta de Calp (2008). Part de la seua obra es pot llegir al seu blog l’Escurçó (www.sadic.eu). A més, ha estat impulsor d’un innovador espai de creació literària en la desapareguda GandiaTV, així com monitor de diverses activitats a la Biblioteca Central de Gandia.

Editada pel servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona dintre de la col·lecció Gabriel Ferrater, Memòries d’un porc ha passat pràcticament desapercebuda al País Valencià, malgrat que l’edició és de les que fan goig i la cridanera portada en rosa xicle no passaria desapercebuda en les llibreries. Les crítiques rebudes als blogs Ucronies de Joan Calsapeu, Entre el Túria i el Ridaura de Vicent Montesinos i Can Mitrofan de Joan Daniel Bezsonnoff, que també se n’ha fet ressò a El Temps i E-Notícies, són totes positives.

Memòries d’un porc narra les desventures d’un individu nascut als anys seixanta. Enregistrades en cintes, uns suposats editors les transcriuen i els afegeixen tempo i matís “perquè el lector es faça una idea més ajustada de l’original”, com aclareixen en la Carta, el capítol que precedeix la història del dropo impenitent políticament incorrecte que narra i protagonitza la novel·la. És, junt al pròleg amb que s’inicia la Cinta 1, el manual d’ús del que es trobarà el lector.

És tracta d’una novel·la de personatge: un perdedor, que no un fracassat perquè en cap moment demostra ambicions més enllà de la pura supervivència. Un antiheroi que no ho té gens clar, però va tirant i jutja des de la maduresa la seua existència i tot allò que l’ha envoltada. Del seu judici no escapen ni els moments viscuts ni les persones que l’han envoltat. La crueltat amb gràcia, els esguits d’irreverència i els pensaments brillants són una constant en les reflexions del protagonista que, al remat, ens adonarem que ho tolera tot menys la coentor.

Estructurada en cinc cintes, Memòries d’un porc repassen les relació amb familiars, amics, moments històrics, celebracions o les vivències sexuals que donen peu al títol. Que ningú s’espere però, una novel·la eròtica perquè no ho és. Això sí, les parafílies del protagonista causen rebuig en més d’una ocasió alhora que altres experiències provoquen empatia cap a ell. De fet, la relació amb el lector és un dels punts més reeixits de la novel·la i proporciona reaccions que van de la tendresa al fàstic, de la compassió a la complicitat.

L’autor, a més, aconsegueix que el lector acabe transformat en oient gràcies a les apel·lacions insistents, els records trossejats, les digressions o els aclariments que, això sí, no dificulten en cap cas el seguiment de la història. Com no podria ser d’una altra manera en tractar-se de la transcripció d’una pretesa confessió oral, hi són presents expressions i paraules autòctones, però sense caure en el recull exhaustiu de mots que interrompen la lectura i després no es troben als diccionaris.

L’estructura de la novel·la i l’estil permeten una lectura àgil i dinàmica, no per això exempta d’àcides càrregues de profunditat. El resultat és una novel·la com les que exigeix el protagonista quan manifesta: “no suporte cap literatura que m’obligue a fer hores seguides o que requerisca d’un esforç especial de concentració. M’avorreix, però sobretot em cansa”. Memòries d’un porc casaria amb els seus gustos.

Anuncis